Estimada Imma lamentablement des d’avui no et tindrem amb nosaltres; haurem d’acostumar-nos a tenir-te tant sols amb els nostres pensaments, amb els nostres sentiments…, mai et podrem oblidar i sempre et sentirem entre tots nosaltres.

Han estat anys de lluita aferrissada, sempre donant mostres de la teva força, del teu coratge per enfrontar-te a tots els “pals” que la dura vida ha vingut col·locant al teu pas.

No podrem oblidar les hores compartides per dur a terme les moltes i diverses activitats que la nostre raça ens va fer organitzar i participar.

Sempre amb les teves rialles, la predisposició de treballar per a tothom…, tot i que de ben segur, tu necessitaves mes que cap de nosaltres descansar, eres la primera en “posar-t’hi a la feina”.

Des d’allà on siguis a partir d’ara, ens observes i, com  sempre, guia’ns amb els teus assenyats consells per a fer que els nostres camins portin a les destinacions anhelades.

Per sempre romandràs amb els nostres cors.

Desembre 2013

Querida Imma, lamentablemente desde hoy no estarás entre nosotros; nos tendremos que acostumbrar a tenerte tan sólo en nuestros pensamientos, en nuestros sentimientos…, pero nunca podremos olvidarte y, te sentiremos siempre entre nosotros.

Han sido años de feroz lucha, siempre dando muestras de tu fortaleza, de tu coraje para afrontar todos los “golpes” que la dura vida ha venido colocando a tu paso.

No olvidaremos las horas compartidas para llevar a cabo las muchas y diversas actividades que por nuestra raza organizamos y participamos.

Con tu permanente sonrisa, la predisposición de trabajar para todos, aunque seguramente tu necesitabas más que ninguno de nosotros descansar, eras la primera en poner “manos a la obra”.

Desde donde quiera que ahora estes, observanos y, como siempre, guíanos con tus acertados consejos para hacer que nuestros caminos alcancen los destinos anhelados.

Siempre estarás en nuestros corazones.

Desembre 2013