Campllong   2011         

No podíem fallar, així que, com els anys anteriors i, dins la programació d’ activitats de la 29a  Fira Comarcal de Primavera de Campllong, els companys del Grup de Treball amb Gos d’ Atura Català  amb la inestimable col·laboració dels del Club del Gos d’ Atura Català, vam organitzar la 17a Prova d’ Agility  interraces,  puntuable pel Campionat d’ Espanya que organitza la Real Sociedad Canina de España, el dissabte dia 30 d’ abril a la tarda i, tanmateix  el diumenge dia 1 de maig al matí, el 29è Concurs de Treball Monogràfic de Ramat amb Gos d’ Atura Català, únic que mantenim com a exclusiu amb exemplars de la nostra raça Gos d’ Atura.

Aquets any l'esdeveniment s’ha fet una mica més tard pel que fa a calendari,  La Fira de Primavera a Campllong sempre és la setmana següent a Setmana Santa, així que el calendari anual marca les dates.

Com ja sabeu, Campllong és una meravellosa vila al costat de l’ Aeroport de Girona- Costa Brava, a prop de Cassà de la Selva, molt propera a la capital Girona, a uns 12 kilòmetres aproximadament. Perfectament comunicada per la Autopista AP-7, la Carretera N-II i tanmateix pels F.F.C.C.

Per a nosaltres molt i molt acollidora, ens fan sentir com a casa, de ben segur perquè portem ja unes quantes edicions prenent-ne part , tantes com a proves d’ Agility, 17 anys, de fet. Des de l’ any 1995 que fou fundat el Grup de Treball amb Gos d’ Atura Català i, des d’aleshores hem col·laborat activament amb la nostra participació i presència fent costat a la Junta que presideix l’ Associació de Fires i Festes de Campllong, sense haver-nos perdut mai cap ni una de les edicions de la Fira.

Crec que ni un sol habitant de la vila de Campllong  fuig d’estudi,  tots hi posen el coll, tot deixant pas, any rere any, al jovent que empeny de valent per agafar-ne el relleu.

Diumenge 1 de maig

Pel que fa a la prova de conducció de ramat d’ ovelles, creiem que seria tot un èxit, ja que comptàvem  inicialment amb un nombre de participants que ens va fer il·lusionar per que era superior al dels anys anteriors…, partíem de sis exemplars de Gos d’ Atura… els apassionats d’aquets tipus de concursos ja coneixeu les dificultats que hi ha per aconseguir una participació amb tants gossos de la nostra raça, car que als altres concursos els cans son d’altres races i la presència del Gos d’Atura Català es mínima.

Al final tant sols van participar-hi tres gossos, però ens van fer gaudir de les seves maniobres, moviment i conducció del ramat.

El veterà Pere Ambrós, que mai no ens ha fallat, i ens ha acompanyat en totes i cadascuna de les  edicions, va venir amb la seva gosseta Romàntica i amb un jove exemplar que tot just començava les seves tasques de conducció, així que ho va fer “fora de concurs”, és a dir sense qualificar.

L’ altre pastor va ser en Ferran Riu amb el seu gos Cadí.  És el segon any que ens acompanyen i val a dir que cada cop ens agrada més la seva manera de treballar.

El Jurat va determinar la següent classificació:

1er – Ferran Riu   amb Cadí

2on – Pere Ambrós   amb Romàntica

Val a dir i, no podíem obviar-ho aquí,  que el nostre molt bon amic Hilari Novillos no va poder estar present al nostre costat per haver patit una intervenció quirúrgica uns dies abans. Des d’aquestes pàgines li desitgem, de tot cor, una ràpida i immillorable recuperació.

No vàrem tenir doncs una nova oportunitat de gaudir de les evolucions de la Shila i, així com de l’ Exhibició amb  oques…, l’ slalon amb els nens, papes, mames, avis i àvies del públic als quals els “nois i noies” del Grup de Treball acostumem a engrescar per tal que participin amb nosaltres de la festa una mica mes activament… però val a dir que en Hilari Novillo ens ho posa molt fàcil amb el seu tarannà…

No volem, no podem, tampoc deixar passar l’ocasió per fer especial esment a un altre dels nostres amics de sempre…

Josep M. Bos, que després de tres o quatre anys d’ absència per no tenir gos i recuperar-lo enguany , tot plegat uns dies abans, mitjançant abril, va perdre i va quedar-se sense  la seva “parella de ball”…

Ja al final del matí i com a premi als esforços fets amb el muntatge de la pista, seguiment i proves fetes pels pastors, l’ Organització de la Fira ens va obsequiar amb un dinar de germanor a la carpa instal·lada per aquesta finalitat, l’organització del qual compta amb la col·laboració de quasi tots els habitants del poble per tal que el visitants puguin gaudir d’un bon àpat.

Dissabte 30 d’ abril

Prova d’ Agility puntuable pel Campionat d’Espanya organitzat per la Real Sociedad Canina de España.

Vàrem comptar amb el ajut inestimable dels companys del Vallès Grup Caní amb l’ organització, control de la prova i muntatge de les pistes.

A les ordres del Jutge Senyor Gregori Conde Delgado, triat per dur a terme el disseny de les pistes, emissió i valoració dels judicis al respecte de la realització dels recorreguts per part dels 66 equips inscrits, la qualificació va quedar amb el següent ordre:

Grau I         Mini-Midi

1er - Tryppy    guiat per Sara Miró   del  Vallès Grup Caní

2n - Vilma      amb Josep Martínez     de   Canic

Grau I       Standard

1er - Gastón     de  Francisco Pérez    Club Marvi

2n -  Finn         de   Rachel Stevens    Neo Reus

3er - Tacas        d’Elena Bonet            Badalona

Grau 2     Mini-Midi

1er - Rufo         de José Peris        Canic

2n - Enzo         Miriam García       Neo Reus

3er - Fosca       Josep Boix             Canic

Grau 2    Standard

1er - Frodo     de   Miguel Galdón          Castelló d’ Empúries

2n - Tigotán     de Mari Marín              Vallès Grup Caní

3er - Troy Black  de  Carles Carner       La Selva

Grau 3        Mini-Midi

1er - Sra. Maruja    d’  Enric Lleixà    del  Badalona

2n - Nika   de Marc Rabada                  Neo Reus

3er - Sira    de  David Ferrer                 Badalona

Grau  3     Standard

1er - Nora    de  Silvia Rodríguez       del Vallès Grup Caní

2n - Troy     d’ Alba Castaño             Vallès Grup Caní

3er - Wamba Sisdits   de  Cristhine Glogau   del Kolimarsreute

La dificultat pels equips s’incrementa de menor a major… Així, els participants a Grau 1, de “iniciació” volen conquerir punts que els permetin pujar de grau tot passant a pertànyer i competir dins del grup de Grau 2 o de “competició”… Els que pertanyen ja al grup Grau 2 intenten classificar-se per lluitar pel Campionat d’ Espanya de la R.S.C.E.

D’altre banda, els equips de Grau 3, competeixen per tal d’ obtenir els punts adients que els hi permeti accedir a la lliga on es lluita per participar i com a representació del equip de la R.S.C.E. al Campionat del Món que es dur a terme tots els anys a una seu diferent i escollida per la F.C.I. (Federació Cinòfila Internacional).

Pel que fa a les classes son establertes segons que sigui l’ alçada dels gossos fins a la creu de cadascun, Mini el més petit, Midi el mitjà i òbviament Standard el de major tamany i/o alçada.

Com a comiat d’ aquets comentaris, val a dir i volem deixar constància del nostre més sincer agraïment a tots i cadascun dels habitants de la vila de Campllong, però amb un especial esmentar als “LLuïsos”, Lluis Freixes, batlle del poble i  en Lluis Vallllosera, veterinari, tots dos ens han fet sempre costat tot mantenint una relació personal molt estreta i entranyable des de el primer any fen molt fàcil la nostra tasca i treballs…

Això no priva que ho fem també per a tots el membres de l’ Associació de Fires i Festes de Campllong,  amb la seva Junta Directiva, però sense menció específica per a ningú, ja que fóra molt  fàcil caure en el parany i deixar-se més d’ una persona i/o nom pel camí…

A tots i cadascun dels membres del Vallès Grup Caní pel seu impagable suport i col·laboració.

A tots i cadascun dels participants a la prova d’ Agility, tant als Clubs com als equips amb els seus Guies i exemplars de gossos. Sense oblidar al Jutge Gregori Conde.

Als pastors i llurs gossos…

Als amics que han aportat el seus coneixement canins per emetre els judicis de les proves del Concurs de Ramat… Esperanza López, Agustí Tonietti, Paku Manrique, Jordi Villanueva…

Però per sobre de tot, als acompanyants de tots ells, “patidors” que al meu criteri i sense cap tipus de dubte, son imprescindibles per a poder fer front a les hores baixes que al llarg de la jornada poden apareixer, tot ajudant-nos a superar alguna espurna de decepció, de vegades, pels resultats obtinguts…

Desitgem i esperem tornar a veure’ns amb tothom l’any vinent. A reveure.

Josep Martín Bonaga.